Text original
El text que ens disposem a comentar, és un fragment anomenat “Historia del derecho, historia “total””, extret d’un llibre de Pierre Vilar que té com a títol “Economia, derecho, historia” publicat al 1983. Pierre Vilar (Frontignan 1906 – Sant Palais 2003) va ser un historiador francès que va estudiar la historia d’Espanya en l’Antic Règim i a l’Edat Contemporànea i també la historia econòmica i social en general. L’autor adreça el seu assaig a un públic ampli però amb uns mínims de coneixements jurídics per tal de comprendre totalment el text. Es tracta d’un text no jurídic però d’altra banda, el contingut si que és jurídic ja que parla sobre la historia del dret. És a dir, es podria definir com un text històric-jurídic. Pel que fa al context, no el podem especificar ja que aborda tota la historia del dret fins l’actualitat, i en diferents països. Tot i així, hi ha referències al racionalisme del S. XVIII, a la Revolució Francesa i àmplia part del text es refereix a la Dieta renana, en què un costum de la classe més pobre com és recollir llenya, es va convertir en un acte il·lícit. Podem dir que Pierre Vilar es basa des de la societat feudal fins al capitalisme.
Pierre Vilar a partir del fet de la Dieta renana, s’adona que la visió del dret de la propietat ha canviat. Aquest canvi ha creat un dret injust ja que afavoreix als propietaris però extreu drets a la classe més pobre (dret a poder recollir llenya), i els converteix en criminals. És a dir, el dret va canviant a favor de la classe propietària, i la classe obrera es va oblidant. El text també fa referències a Proudhon i Marx, que apoiaven a la classe obrera i fins i tot Marx vol aconseguir la construcció d’un dret consuetudinari per beneficiar als pobres.
D’aquesta primera idea en surt una problemàtica degut a la falta de lògica de les lleis i les desigualtats que creen, fa que la seva legitimitat es vagi desfent per part de la classe obrera.
Aquest canvi doncs, ès un canvi en la producció feudal que afavoreix la construcció d’un estat capitalista, egoista amb la societat de classe baixa.
Aquestes tres idees fan referència a la historia del dret, en canvi a partir d’aquí, l’autor es basa en el dret com a senyal, com a producte de la historia i com a causa per acabar de subratllar aquest fenòmen històric explicat anteriorment.
El dret regula el funcionament d’una societat, i el dret com a senyal significa que per saber com està un sistema socialment, juridicament, etc cal mirar els “senyals” de la societat, és a dir, si es troba en un moment de revelio, etc. Per tan, el principi de funcionament d’una societat és el fet i no el dret, tot i que aquest el reguli. Tot i així hi ha part de la societat, els economistes, que tendeixen a aïllar els aspectes econòmics de les regles jurídiques (o sigui, el dret dels fets). Però una cosa no és res sense l’altre aspecte ja que per exemple si li treus al capitalisme (fet) el dret com la llibertat d’empresa, deixa de ser capitalisme.
El dret com a producte de la historia, es refereix a que el dret es crea com a fruit de les necessitats col·lectives. I per exemple un canvi en la manera de produir implica un canvi de pensar, i com a conseqüència un canvi en el dret.
I finalment, el dret també es converteix en causa quan es fan infraccions sobre determinades normes i s’ha de sancionar. D’aquesta manera, el dret modela les mentalitats dels humans i alhora les formes d’aplicació d’un dret, deriven també de la historia de les mentalitats. D’altra banda, cal precisar que depenen del territori, el dret canvia d’una manera o d’una altra. Per exemple, en regions de França, el fet de no pagar el frau, s’acaba suprimint la seva obligació jurídica; però en altres regions de França si que es paga i tenen la obligació de fer-ho.
Podem concluir que la historia del dret depèn de la historia en conjunt, per tant la historia fa el dret i aquest només es centra en modificar les regles de funcionament de la societat, segons la historia, és a dir, segons les senyals que la societat dóna en un determinat moment. A més a més, el dret tè un valor i quan es té fe en ell es compleix; en canvi quan té desigualtats i aquestes perjudiquen a la societat es deixa de complir, i el dret perd legitimitat.
Text corregit
El text que ens disposem a comentar, és un fragment anomenat
“Historia del derecho, historia “total””, extret d’un llibre de Pierre Vilar
que té com a títol “Economia, derecho, historia” publicat al 1983. Pierre Vilar
(Frontignan 1906 – Sant Palais 2003) va ser un historiador francès que va
estudiar la historia d’Espanya en l’Antic Règim i a l’Edat Contemporànea i també la historia econòmica i social en
general. L’autor adreça el seu assaig a un públic ampli però amb uns mínims de coneixements
jurídics per tal de comprendre totalment el text. Es tracta d’un text no
jurídic però d’altra banda,
el contingut si que és
jurídic ja que parla sobre la historia del dret. És a dir, es podria definir com un text històric-jurídic. Pel que fa al
context, no el podem especificar
ja que aborda tota la historia
del dret fins l’actualitat,
i en diferents països. Tot i
així, hi ha referències al racionalisme del S. XVIII, a la Revolució Francesa i àmplia part del text es refereix a la Dieta renana, en què un costum de la classe més pobre com és recollir llenya,
es va convertir en un acte il·lícit. Podem dir que Pierre Vilar es basa des de la societat feudal
fins al capitalisme.
Pierre Vilar a partir del fet de la Dieta renana, s’adona que la visió del
dret de la propietat ha canviat. Aquest canvi ha creat un dret injust ja que
afavoreix als propietaris
però extreu drets a la classe més
pobre (dret a poder recollir llenya), i els converteix en criminals. És a dir,
el dret va canviant a favor de la classe propietària, i la classe obrera es va oblidant. El text també fa
referències a Proudhon i Marx, que apoiaven a la
classe obrera i fins i tot
Marx vol aconseguir la construcció d’un dret consuetudinari per beneficiar als pobres.
D’aquesta primera idea en surt una
problemàtica degut a la
falta de lògica de les lleis i les desigualtats que creen, fa que la seva legitimitat es
vagi desfent per part de la classe obrera.
Aquest canvi doncs, ès un canvi en la producció feudal que afavoreix la construcció
d’un estat capitalista, egoista
amb la societat de classe baixa.
Aquestes tres idees fan referència a la
historia del dret, en canvi a partir d’aquí, l’autor es basa en el dret com a senyal, com a
producte de la historia i
com a causa per acabar de subratllar aquest fenòmen històric explicat anteriorment.
El dret regula el funcionament d’una societat,
i el dret com a senyal significa que per saber com està un sistema socialment, juridicament, etc cal mirar els “senyals”
de la societat, és a dir, si
es troba en un moment de revelio, etc. Per tan, el principi de
funcionament d’una societat és el fet i no el dret, tot i que aquest el reguli.
Tot i així hi ha part de la societat, els economistes, que tendeixen a aïllar
els aspectes econòmics de les regles jurídiques (o sigui, el dret dels fets).
Però una cosa no és res sense l’altre aspecte ja que per exemple si li treus al capitalisme (fet) el dret com la llibertat
d’empresa, deixa de ser capitalisme.
El dret com a producte de la historia, es refereix a que el dret es crea com a fruit de les necessitats
col·lectives. I per exemple un canvi en la manera de produir implica un canvi de pensar, i com
a conseqüència un canvi en el dret.
I finalment, el dret també es converteix en
causa quan es fan infraccions sobre determinades normes i s’ha de sancionar. D’aquesta manera, el dret
modela les mentalitats dels humans i alhora les formes d’aplicació d’un dret, deriven també de
la historia de les
mentalitats. D’altra banda,
cal precisar que depenen
del territori, el dret canvia
d’una manera o d’una altra. Per exemple, en regions de França, el fet de no pagar el frau,
s’acaba suprimint la seva obligació jurídica; però en altres regions de
França si que es paga i tenen la obligació de fer-ho.
Podem concluir que la historia
del dret depèn de la historia en conjunt, per tant la historia fa el dret i aquest només
es centra en modificar
les regles de funcionament de la societat, segons la historia, és a dir, segons les senyals que la societat
dóna en un determinat moment. A més a més, el dret tè un valor i quan es té fe en ell es compleix; en canvi quan té desigualtats i
aquestes perjudiquen a la
societat es deixa de complir, i el dret perd legitimitat.
Connectors
clarament mal usats
Errades
ortogràfiques
Incoherències
diverses (puntuació, significat, etc.)
Disposició
La considerem deficient en tots els aspectes
Estructura
i finalitat
La considerem deficient, tant en la forma
d’expressió com en contingut, i també incompleta i errònia. Per exemple, a la
introducció:
“El text que ens disposem a comentar, és un fragment...”
D’entrada, el text no és cap fragment, és el
text d’una comunicació presentada per Pierre Vilar al Coloquio Internacional de Historia del Derecho, celebrat a la Universidad de Granada l’any 1973 (segurament després publicat). Aquesta dada, la
del col·loqui, ens permet deduir que va adreçat a un públic expert en dret.
També, el fet que sigui una comunicació, ens permet saber que no és un text
pròpiament jurídic; ja el títol ens indica que és sobre la història del dret
(historicojurídic). També, un cop llegit, podem dir que el text és historicofilosòfic,
ja que fa una revisió de l’evolució del dret en la història, i també fa
referència a com aquest és interpretat. Aquesta història del dret es comenta a
partir de determinats exemples en la història, i la interpretació amb l’evolució mateixa del
pensament de Marx, entre d’altres.
Pel que fa a l’autor “Pierre Vilar (Frontignan
1906 – Sant Palais 2003) va ser un historiador francès que va estudiar la
historia d’Espanya en l’Antic Règim i a l’Edat Contemporànea i també la historia econòmica i social en general” Es copia
amb una falta d’ortografia el que diu la Viquipèdia i mal enllaçada la segona part (en groc). En canvi no s’opta per
aportar, a més d’aquesta, una informació molt rellevant per al text: «...es va preocupar
(Pierre Vilar) per la metodologia de la
història, i va defensar la teoria de la Historia total des d’una
perspectiva materialista, fidel a les seves conviccions marxistes.» (Font: Wikipedia, La enciclopedia libre).
Res de tot el que hem comentat fins ara queda
expressat en la introducció ni en el
comentari.
Les idees no s’expressen clarament ni d’una
manera clara i ordenada. Hi ha diversos paràgrafs molt curts, a la part central
del comentari, que no tenen cap lògica, i menys amb els connectors textuals amb
què s’introdueixen:
“D’aquesta primera idea en surt una
problemàtica...”
“Aquest canvi, doncs, ...”
“Aquestes tres idees fan referència...”
La conclusió no expressa cap idea clara. Fins
i tot hi ha frases incoherents, com per exemple “..., quan té desigualtats(el dret) i aquestes
perjudiquen a la societat
es deixa de complir...”
Registre
No es manté en la formalitat adequada al
context, com per exemple:
“... i el dret com a senyal significa que per
saber com està un sistema
socialment, juridicament, etc cal mirar els “senyals”
de la societat, és a dir, si
es troba en un moment de revelio, etc”
No són pertinents aquests etc, o en aquest context, “per saber com està (...) cal mirar...”.
Coherència
i cohesió
El text té moltes deficiències en aquest
aspecte. El connectors no estan ben
emprats en molts casos (marques en verd). Per exemple:
- S’usa “d’altra banda” quan no s’ha fet
referència anterior a “d’una
banda”
- “...i fins i tot Marx vol aconseguir la construcció d’un dret
consuetudinari per beneficiar als
pobres.” No s’entén per què s’usa aquest “fins i tot”.
- “.... (el text) aborda tota la historia del dret fins l’actualitat, i en
diferents països. Tot i així,
hi ha referències al racionalisme del S. XVIII, a la Revolució Francesa i àmplia part del text es refereix a la Dieta renana, ...” Tampoc té raó de ser aquest “Tot i així”.
Pel que fa als verbs, en diverses ocasions no s’usen correctament (transitius o
intransitius, preposicionals o no), per exemple:
“Pierre Vilar es basa des de la societat feudal fins al capitalisme...”
El verb és preposicional: basar-se en.
“... el dret va canviant a favor de la classe propietària, i la
classe obrera es va
oblidant.”
El verb també és preposicional: oblidar-se de.
La substitució
pronominal és inexistent o és incorrecta. Per exemple:
“... quan es té fe en ell (el dret) es compleix...” En aquest cas, potser el
millor seria no substituir el dret.
Si tenim en compte la preposició tenir fe
en... tenir-hi fe seria una opció
possible en el cas d’un complement preposicional, però no “tenir fe en ell” si
no es tracta d’una persona.
“...per exemple si li treus al capitalisme (fet) el dret com la llibertat...” (pronom que no és
correcte, és un castellanisme i en català no hi ha de ser).
“...també la historia econòmica i social en general.”
(d’Espanya?, de l’Antic Règim? De l’Edat Contemporània? Del món?)
És ben clar que, o bé hi falta un pronom o bé està
mal expressat –o mal copiat de la Viquipèdia-.
Pel que fa a la puntuació, també hi ha deficiències. Diverses vegades se separa amb
coma el subjecte del verb:
“El text que ens disposem a comentar, és un fragment...”
“...les formes d’aplicació d’un dret, deriven també de la...”
“...les desigualtats que creen, fa que la seva legitimitat es
vagi desfent per part de la classe obrera. (En aquest cas, a més, no hi
ha concordança entre subjecte i verb).
“...el fet de no pagar el frau, s’acaba suprimint la seva obligació
jurídica;” (la frase ja és incoherent, amb coma o sense).
En d’altres casos falten les comes, com per
exemple:
“Aquest canvi doncs, ès
un canvi en la producció feudal...”
“Pierre Vilar a partir del fet de la Dieta renana, s’adona
que la visió del dret...”
El text que ens disposem a comentar és el de
la comunicació «Historia del derecho, historia “total”», presentada per Pierre Vilar
al Coloquio Internacional de Historia del
Derecho, celebrat a la Universidad de Granada l’any
1973 (text després publicat en el llibre Economia,
derecho, historia: conceptos y realidades el 1983). Pierre Vilar
(Frontignan 1906 – Sant Palais 2003), historiador francès, occità, és
considerat una de les màximes autoritats en l’estudi de la historia d’Espanya
en els períodes de l’Antic Règim i l’Edat Contemporània. També s’ha de destacar
la seva importància en l’estudi de la historia econòmica i social en general, en
què es va preocupar per la metodologia de la història, i
va defensar la teoria de la Historia total des d’una
perspectiva materialista, fidel a les seves
conviccions marxistes. Aquests fets queden perfectament reflectits en el text
que ara comentem. L’autor s’adreça al públic assistent a l’esmentat col·loqui,
fet que ens permet deduir que és un
públic expert en dret i coneixements
jurídics. També hem de dir que no es tracta d’un text pròpiament jurídic, sinó
d’una reflexió sobre la història del dret, per tant és un text historicojurídic,
i també historicofilosòfic, ja que fa
una revisió de l’evolució del dret en la història i també una reflexió sobre
com aquest és o pot ser interpretat.
En el text la història del dret i la seva interpretació
es comenta, a la primera part i per introduir la qüestió, a partir de l’evolució
del pensament de Marx. La primera referència és al racionalisme del S. XVIII, i a l’enfrontament del dret definit per la racionalitat
amb la concepció del dret com a producte de la història.
L’autor fa referència als nombrosos articles
que Marx escriu sobre la Dieta renana, els quals exemplifiquen
el “fenomen fonamental en l’aparició de les societats modernes: la transformació
de la noció de propietat” (pàg. 109).
En aquest cas, un costum com el de recollir llenya es converteix en un delicte,
i a partir d’aquest fet es constata com, amb la interpretació dels actes,
canvia “la cara de la propietat” i aqueta cara de la propietat canvia les
lleis: “Un article legal transforma un ciutadà
en lladre” (pàg. 110).
Marx es pregunta si realment la legislació
il·lustrada no ha conservat molts dels antics privilegis de l’Edat Mitjana i la
societat feudal, i si la “propietat moderna més racional” (pàg. 113), i la legislació que la sustenta, no s’ha
continuat oblidant sempre de la classe pobra. Reflexiona en aquest punt sobre
el dret consuetudinari dels pobres i la seva universalització, aquell dret del
que no posseeix res.
Marx parla de la “justificació de les lleis”,
ja que “la falta de lògica de les lleis hi crea un rebuig, i potser un dia
situacions revolucionàries” (pàg. 116) i és per això que hi ha diferents
mecanismes en cada societat per justificar un fet com a delicte i aquest com a
punible. L’esclavitud, el model capitalista i el nou concepte de propietat
defensen sempre la propietat i la riquesa dels més poderosos.
A la part final del text, Pierre Vilar ens
parla de dos conceptes centrats en el tema del col·loqui, és a dir, en el
“paper de la història del dret en una història total de la societat”: sincronia
i diacronia. Des del punt de vista sincrònic el dret és un producte de la
història, un signe d’un moment històric concret. I en la diacronia, analitzat el
dret des del punt de vista del procés històric, és una causa, perquè no hi ha elements passius en el
complex històric.
Podem concloure, doncs, que el text és una
reflexió sobre la historia del dret i la fonamentació del dret, inclosa aquesta
història en el la història en conjunt, i analitzada la història des de la
perspectiva marxista de Pierre Vilar. L’autor es basa en un itinerari personal
–el del jurista i filòsof Marx- per exemplificar l’evolució del pensament sobre
els drets de la classe més pobra enfrontats
sempre als privilegis dels més rics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada