Rúbrica d'avaluació

Rúbrica d’avaluació de les competències escrites per a estudiants de Dret
 
Les rúbriques d'avaluació són un marc de referència per situar un aspecte de la llengua en un punt concret d’una escala de valors i avaluar-lo objectivament. Aconsegueix que professors i estudiants avaluïn criteris de manera unificada i objectiva. I permet el mateix grau de coneixements i de responsabilitats en l’avaluació per part de tots els membres implicats, la qual cosa també ofereix als aprenents l'autoavaluació, la reflexió i la revisió de les tasques. 

Àrees	Criteri	Òptim	Bo	Cal millorar	No assolit
Disposició	Format	El format i la presentació del treball són adequats (portada, paginat, índex, etc.) La informació d’altres fonts (figures, taules i imatges) està ordenada i és adequada per a la interpretació de la informació.	La presentació és bona, però alguns elements no estan disposats adequadament. Hi ha un bon ús de les convencions tipogràfiques.	Hi manca coherència de disposició de la presentació en el conjunt del treball i de l’ús de les convencions tipogràfiques.	La presentació és poc acurada. La informació d’altres fonts (figures, taules i imatges)està desordenada i no afegeix informació al tema.
	Fonts d’informació	Escriu adequadament la bibliografia: coherència en la citació, actualitzada, ben seleccionada i ben ubicada en el text en el format adequat.	Totes les fonts estan documentades, però algunes no tenen el format adequat.	Totes les fonts estan documentades, però la majoria en format erroni, sense coherència en la citació de les fonts.	Les fonts d’informació que s’utilitzen no estan documentades o totes tenen un format erroni.
Registre		L’estil es manté durant tot el treball. També el grau de formalitat i la intencionalitat relacionada amb l’objectiu comunicatiu són adequats.	Es força coherent l’estil, però en algun punt del text hi ha incoherències i es perd de visita la intenció de l’examinand en funció a l’objectiu comunicatiu.	L’estil, el grau de formalitat i/o la intencionalitat no són gaire apropiats per a la situació comunicativa.	El discurs no és adequat per als destinataris del text. El llenguatge no és apropiat a la situació comunicativa. No acompleix l’objectiu comunicatiu.
Estructura i finalitat	Selecció de la informació	Bona interpretació i selecció de les dades. Presenta les idees principals, les sintetitza i les selecciona per incorpora-les a la construcció del seu escrit.	Presenta la majoria de les idees principals i les sintetitza força bé per integrar-les al text escrit, però també n’hi ha alguna de secundària inecessària.	Incorpora al seu discurs alguna idea principal, però hi ha un desequilibri entre les idees principals i les secundàries.	El treball presenta informació irrellevant i no selecciona ni sintetitza les idees adequades per incorporar-les al seu escrit.
	Progressió de les idees	El contingut està ben estructurat, ajustat als elements requerits amb paràgrafs clars i subtítols. Les idees avancen progressivament i s’expressen de manera clara i completa.	El contingut està ben estructurat, ajustat als elements requerits amb paràgrafs clars i subtítols. Però algunes idees no avancen progressivament o s’expressen de manera poc clara i incompleta.	La informació està poc estructurada. I les idees s’expressen de forma poc clara o incompleta.	La informació no està ben organitzada.  L’estructuració del contingut  és inadequat. El treball no es divideix en apartats o no s’ajusta als elements requerits.
Cohesió		Discurs fluid i ben estructurat, domini  dels mecanismes de cohesió (connectors, signes de puntuació, pronoms, etc.).	Discurs força ben estructurat i amb elements suficients que uneixen les idees (les frases, els paràgrafs) adequadament.	Poc domini dels mecanismes de cohesió. Les idees estan poc lligades entre si.	Produeix textos sense progressió, amb paràgrafs mal estructurats i amb les frases mal enllaçades.
Variació lèxica i sintàctica		Domina un repertori lèxic ampli, que inclou la fraseologia i els cultismes propis de l’àmbit del dret. Utilitza la terminologia amb precisió d’acord amb la llengua en què s’ha escrit el text. Té l’habilitat de referir-se als mateixos conceptes amb sinònims o altres equivalents lèxics que donen agilitat i variació al conjunt.	El repertori lèxic, les formes lingüístiques  i l’ús de la terminologia específica en l’àmbit del dret són força adequats. El vocabulari és força ric, però no gaire precís.	Hi ha alguna mancança en el lèxic genèric o específic de l’àmbit del dret. Pot variar la formulació per tal d’evitar repeticions, però  encara hi ha una tria de termes inadequats que poden produir alguna confusió o vacil·lació.	Té un repertori lèxic insuficient. Utilitza paraules o estructures que no s’adeqüen al significat del context.
Correcció gramatical		Manté constantment un grau de correcció gramatical; els errors són escassos i difícils de detectar. L’ortografia és correcta amb l’excepció d’alguns errors esporàdics.	Hi ha alguns errors gramaticals sistemàtics que afecten l’ortografia i la sintaxi.	Comet algunes equivocacions força greus d’ortografia o sintaxi que es detecten fàcilment.	Comet força errors greus d’ortografia, de sintaxi, etc.